Passeu uns Nadals ben gustosos amb la selecció de productes que us oferim a continuació i feu que els àpats de les festes siguin un èxit a un preu molt raonable, no us en penedireu! Gambetes a la planxa i salmó fumat per Nadal, un bon bacallà per Sant Esteve, uns seitons en vinagre per l’aperitiu… Les combinacions són infinites!
Teniu temps fins al proper dia 4 de gener per demanar-ne tant com vulgueu.
Amb l’últim trimestre de l’any arriba la temporada de les orades, així que coneguem una miqueta millor que ben aviat trobarem al nostre plat.
Característiques
L’orada ha perdut la dimensió gastronòmica de la que havia gaudit en un passat, el ser un dels peixos de carn més apreciada. Són moltes les receptes clàssiques i/o populars en que l’orada lidera la recepta; orada a la sal, orada al forn amb patates i tomàquet, etc. Avui segurament són les varietats de piscifactoria, de carn menys forta qu
e la d’orada salvatge i de gust menys fi, que han minvat la seva fama, però tot i així segueix sent un dels peixos de carn blanca més consumits. La orada, o dau
rada, nom que li ve donat pel color del seu llom, és un peix que en estat salvatge pot esdevenir molt gros (exemplars de 70cm són adults habituals) vivint fins als 10 o 11 anys, no s’ha de perdre l’oportunitat de gaudir del gust i la textura d’una bona orada salvatge.
Com es neteja
Un peix d’escata grossa; en primer lloc cal tallar, amb unes tisores, les aletes que té repartides pel cos, a continuació eliminar les escates amb un escatador o amb la banda no tallant d’un ganivet gros, el sentit ha de ser de cua a cap per eliminar l’escata correctament. Després de passar-hi una aigua només cal obrir la panxa, amb les tisores, i buidar la tripa. Es pot elaborar sencera, preferiblement al forn o a la graella, però també es pot filetejar i coure els filets a l planxa. Per filetejar-la cal resseguir, amb un ganivet ben esmolat, l’espina de la part superior; a continuació col·locar el ganivet en perpendicular al cos i començant per la carn de la cua, anar resseguint l’espina fins al cap. Un cop extret el filet eliminar les possibles espines que hagin restat a la seva carn.
Com es cuina
Els exemplars petits no són molt greixosos però una bona orada salvatge i vella té una quantitat de greix prou significatiu. Si volem fer les orades petites al forn, o a la graella, cal hidratar-les amb algun greix o bé protegir-les de la calor seca (una papillote o un recobriment de sal són ambdues excel·lents opcions), si en canvi els exemplars són més grossos només cal graduar la temperatura perquè no sigui molt elevada i resultat massa sec. Els filets es poden fer a la planxa, primer per la banda de la pell i a foc mig, amb un xic d’oli d’oliva verge, perquè la pell quedi cruixent i el gust arrodonit. Un cop el filet cuit fins a la meitat del seu gruix, girar i repetir el procés per la banda de la carn. Com a peix blanc que és també és ideal per a fer un arròs de malalt (arròs bullit amb all i orada esmicolada) o bé per a protagonitzar una brillant sopa de peix amb cloïsses i arròs.
Avui la cuinem al microones
No acostumem a donar receptes al microones però l’equilibri del tot enriqueix el conjunt així que una proposta fàcil per fer un àpat en un temps rècord que podeu adaptar al forn, augmentant el temps, si no teniu, o no us agrada, l’aparell de les ones micro. En un recipient apte per anar al microones col·loqueu-hi una ceba tallada a juliana fina, un all laminat (si en teniu i us agrada, unes làmines de gingebre), una cullerada sopera d’aigua i una d’oli, un xic de sal, tapeu i poseu al microones durant uns 3-4 minuts fins que la ceba sigui tova. Un cop neta l’orada la poseu al damunt del llit de ceba i all, ruixeu amb un glop de vi blanc, incorporeu les herbes que més us agradin (romaní, farigola, llorer, etc) i salpebreu. Tapeu el recipient i reincorporeu al microones, a màxima potència, durant uns 3-4 minuts (segons la mida de l’orada). Podeu acompanyar l’orada amb ceba amb un arròs bullit o una patata xafada (que també podeu coure sencera al microones en un pot amb un xic d’aigua (que li arribi a la meitat de l’alçada de la patata) i tapat durant uns 5 minuts. Avui una cuina ràpida i fàcil adaptada als nous temps, adapteu la recepta també als ingredients que us agradin i tingueu a ma (pebrot, alls tendres, mongetes, etc.) i acabeu l’àpat amb unes peces de fruita crua (o intercaleu una amanida). Bon profit.
Com alguns de vosaltres vau poder veure la setmana passada, les cistelles van portar un convidat molt especial, el calamar! Es tracta d’un dels cefalòpodes més consumits a casa nostra.
Precisament ara entrem en els millors mesos per a la captura del calamar, ja que és més abundant durant els mesos freds, quan l’aigua baixa de temperatura, és més cristal·lina i rica en oxigen. Això no vol dir que la resta de l’any no es pesqui, però és en aquesta època quan és més fàcil de trobar.
Coneixeu la llegenda del Kraken?
En la mitologia escandinava apareix un monstre anomenat ‘Kraken’ que vindria a ser una mena de calamar gegant que es dedicava a emergir de les profunditats per atacar vaixells i mariners. Però tot i la seva mala reputació, també podia ser font de beneficis: nedava acompanyat d’un gran banc de peixos que, quan emergia, quedaven al descobert. Els pescadors valents podien decidir arriscar-se a la bèstia i assegurar-se una bona captura. Molt possiblement aquesta llegenda té el seu origen en els calamars gegants que habiten a les profunditats dels oceans i poden arribar a fer 14 metres de llarg.
A les nostres costes no tenim aquests famosos calamars gegants, però per si de cas pesquéssim algun Kraken, recuperem la fitxa d’aquest cefalòpode amb més informació i una recepta. Em sembla que tindríem calamar per dies!
Després d’uns mesos d’intensa activitat, les nostres cistelles es prendran un mes de merescut descans. Així doncs, durant les quatre primeres setmanes d’agost no se serviran cistelles.
Bones vacances!
Això sí, tornaran amb força a partir del 31 d’agost per seguir duent-vos peix fresc de proximitat i de la millor qualitat. Si de totes maneres teniu ganes de
peix, podeu fer-nos les vostres comandes al 645739053.
Els afortunats que van demanar una cistella per ahir van poder degustar un meravellós bonítol, a més a més de bròtola, cargols punxencs, seitons i gambes. Mireu quina foto, boníssims!
El cap de semana del 18 i 19 de juny vam tenir el plaer de participar en la primera edició del Benvinguts a Pagès. Es tracta d’una iniciativa promoguda per la Fundació Alícia i la Generalitat de Catalunya que vol donar a conèixer els productors d’aliments del nostre país. La manera de fer-ho ha estat ben senzilla: obrir les portes dels nostres llocs de treball per a què pogueu veure com es desenvolupa el nostre ofici.
Alguns de vosaltres us preguntareu què fem nosaltres, pescadors de la Barceloneta, denominant-nos pagesos. Doncs bé, tot i que nosaltres no treballem la terra, sí que formem part del sector primari, així que vam decidir ser els ‘pagesos del mar’. Hem estat els únics representants dels productes pesquers i també els únics participants de la nostra comarca. Qui diu que al Barcelonès no es produeixen aliments?
Malgrat el temps del dissabte al matí, durant aquests dos dies més de 200 persones van tenir l’oportunitat d’entrar al moll dels pescadors, un espai habitualment d’accés restringit a la ciutadania. Allà, pescadors de tota la vida com l’Antonio o el Sebastià van poder explicar amb tota mena de detall com és la vida a alta mar i quin és el funcionament de les seves barques. Feia temps que vaixells com el Nus, l’Òstia o la Ferrosa no rebien tantes visites!
Mireu què han dit de nosaltres els visitants!
Els caps de setmana els vaixells no surten a pescar i per tant no vam poder tenir peix, per això vam voler fer un sorteig d’una cistella de peix de La Platjeta entre els visitants de la iniciativa. Avui mateix hem fet el sorteig i estem en disposició d’anunciar que el guanyador és en Rafel Gutiérrez Herrán. Enhorabona! Ens posarem en contacte amb ell per fer-li el lliurament de la cistella.
Si no us ha tocat però teniu ganes de provar el peixet ho teniu molt fàcil: només cal que ens escrigueu a comandes@laplatjeta.org o que us poseu en contacte amb el telèfon 645 739 053.
Les altes dades de participació en totes les explotacions ens parlen d’un èxit aclaparador de la iniciativa i d’un gran interès de la societat envers el producte de casa nostra. Així doncs, el 2017 ens retrobarem en el que serà la segona edició del Benvinguts a Pagès, que seguirà donant a conèixer i posant en valor el producte local.
Mentres aquest moment no arriba, des de Cap a Mar us oferim la possibilitat de realizar itineraris més complets que acaben amb una copa de cava pels grans i refresc per als petits amb una meravellosa perspectiva de la ciutat de Barcelona.
Les properes dates d’itineraris són:
Divendres 8 de juliol a les 16h
Dissabte 9 de juiliol a les 10h
Divendres 22 de juliol a les 16h
Dissabte 23 de juliol a les 10h
Les visites que es facin a la tarda podran veure arribar les barques. No us quedeu sense lloc i reserveu la vostra visita!
Segur que alguna vegada a l’hora de sopar heu tingut alguna discussió amb els vostres fills a causa del que han trobat al plat. Hi ha certs aliments que sembla que costin més d’introduir en els hàbits alimentaris dels nens i que nutricionalment són imprescindibles per al seu creixement. El peix n’és un d’ells. Com a amants d’aquest producte, us volem oferir alguns consells per aconseguir que els vostres fills el comencin a gaudir.
No volem espines
És normal que els nens siguin reacis a menjar un aliment que conté espines. Per minimitzar les possibilitats que en trobin, els oferirem el peix el més net possible, preferiblement en filets i no en rodanxes. Són adequats el lluç, el llenguado o la cua de rap, perquè contenen poques espines i les que tenen són fàcil de retirar.
Un aliment amb un gust fort
Un altre cavall de batalla habitual en la introducció del peix és l’intens sabor que té en comparació a altres aliments. Mentre no s’hi acostumin, podem jugar a complementar els gustos per reduir la seva intensitat a través de salses, guarnicions o maceracions com per exemple a la llimona o amb herbes aromátiques. El tipus de cocció també és important pel que fa al resultat final de gust i textura. És recomanable no bullir ni passar per la planxa un temps excessiu i introduir el forn, l’arrebossat o la papillote.
Una altra possibilitat és començar posant al plat peixos blancs, més suaus, i introduir els blaus poc a poc a mesura que els nens es fan grans.
Com el cuinem i com el presentem
Per als nens,
l’hora de menjar no deixa de ser un altre joc, i per tal
que no s’avorreixin haurem de potenciar tots els elements creatius que puguem. Preparacions diferents cada vegada,
guarnicions amb molts colors, formes divertides… qualsevol element que activi els seus sentits serà bo. Una idea: introduir el peix en els seus menjars preferits. I si fem espaguetis amb gambes i rossellones? O una hamburguesa amb tots els seus complements però de lluç? Croquetes, bunyols, canelons,
broquetes… les possibilitats són infinites!
Col·laboració a la cuina
Una bona manera de fer conèixer el peix als nens és involucrar-los en la seva preparació. No hi ha cosa que els faci més il·lusió que menjar allò que ell ha ajudat a cuinar! El peix és un aliment més, i se li ha de perdre la por. Si els familiaritzem amb ell des de ben petits segur que la possibilitat que el rebutgin será menor. Si esteu interessats en activitats infantils per conèixer el peix, podeu fer un cop d’ull aquí.
De fet, els nens imiten el que nosaltres fem, per tant menjaran el que mengem. Ja ho sabeu, amb una mica de paciència i imaginació els nens gaudiran del peix tant com vosaltres!
Podeu fer la vostra comanda de cistella de peix de la millor qualitat aquí.
Amb el bon temps ha començat la temporada de pesca de la sardina, el peix blau del Mediterrani per antonomàsia. Es tracta d’un peix molt saborós que degut a la seva abundància i el seu cost assequible no ha estat mai suficientment valorat. Humil però bo. I el fet és que més enllà del bon gust de la seva carn, és un aliment amb excel·lents propietats nutricionals: és ric en proteïna d’alta qualitat i en greixos insaturats, d’aquells que el nostre organisme requereix i
necessita ingerir.
És també font de vitamines i minerals indispensables (vitamines del grup B, A i D i minerals com el Iode, Calci, Magnesi o Ferro) i en canvi no posseeix aquells menys desitjats com el mercuri, ja que la seva curta vida fa que no n’acumuli en excés.
Per si tot això fos poc, la sardina és un peix agraït que permet un gran nombre de preparacions: salat serveix per a fer les conegudes arengades, se’n fan conserves, en oli o en escabetx i a la brasa, graella o espetó forma part de multitudinàries sardinades a tots els indrets de la costa. Les podem trobar en truites, a l’interior d’empanades, guisades amb verdures o llegums, en arrossos o fideus o damunt de coques salades. Les possibilitats són inacabables!
Respecte a la manera de cuinar-la, per fer-la a la graella o brasa el millor és no netejar-la; l’escata evita que la sardina s’enganxi a la graella, i no eliminar tripes ni cap provoca una cocció que eviti que s’assequi la carn aportant un resultat melós i sucós. Si es vol fer en conserva, guisada, en arrossos o platillos, és millor treure’n l’escata, sota l’aigua freda i amb la banda no tallant d’un ganivet petit o directament amb els dits, a contra escata. Si la sardina és molt petita l’escata no cal ni treure-la. A continuació s’obre la panxa, de baix a dalt, iniciant el tall pel forat que té a mig cos i fins al cap, s’elimina la tripa, i depenent de l’elaboració també es pot eliminar el cap d’un tall net. Hi ha qui diu que si es talla la cua de la sardina farà molta menys fortor al coure! Ho podeu provar i ens ho expliqueu.
En definitiva, parlem d’un peix bo, barat i fàcil de conservar i preparar. Aprofitem que es temporada i gaudim-ne de totes les maneres que puguem! Podeu fer les vostres comandes de sardina a gourmet@laplatjeta.org o al telèfon 645 739 053. També podeu visitar la web
.
Si voleu fer un primer tastet d’aquest peix tan popular, us animem a venir aquest dissabte 28 de maig a la sardinada que organitza la Confraria de Pescadors de Barcelona per celebrar l’inici de la temporada de la sardina.
Sardinada popular
Dissabte 28 de maig, d’11:30 a 15 h, 3€
Carrer Escar s/n
Us presentem un recull de les rondalles catalanes marineres que hem trobat més curioses, seleccionades d’entre les publicades per en Joan Amades a la seva obra “Folklore de Catalunya, rondallística”, Editorial Selecta, 1950.
De l’orada en Pere Seró de la Figuera (1918) contava així:
“L’orada es menja l’or que cau a la mar i va a dipositar-lo en un punt molt allunyat on s’ha arribat a fer una grossa illa que constitueix el tresor de la mar. Per això no es treu de la mar cap objecte d’or.
Per evitar que el prenguin, a la vora d’aquesta illa sempre hi ha temporal i fa un oratge que impedeix d’arribar-hi. L’or es presenta en forma de pedres plenes de marisc i rosegades per l’acció de l’aigua, que les fa lletges i sense cap atractiu.
Si alguna de les poquíssimes persones que han pogut arribar a aquesta illa n’ha agafades, fins al cap de set anys no se li han tornat dorades. Les orades son menjadores d’or i d’ací el bonic color daurat que les distingeix.
L’únic or que tal com hi ha caigut ha pogut ésser tret de la mar ha estat dintre del ventre de les orades que se l’havien menjat en aquell moment.”
La platjeta 